DIA D'ARRIBADA

26 d’Agost:

Desprès de despedir-me de la meua família i de Laura he embarcat en el vol de Ryanair que em portarà a l’aeroport de Stansted (London). El viatge ha estat bastant tranquil, llevat del nano que portava darrera i de son pare. Clar, de son pare, com que no li havia portat cap joguet el nano només sabia que jugar amb la bandeja del menjar que està enganxada al meu seient. He tingut sort i m’he quedat al costat d’una finestra, he vist el Delta de l’Ebre i el Pirineus, a partir d’ací tot eren núvols i més núvols.

Desprès de l’avorrit viatge (m’havia llegit el diari 2 vegades) i de comprovar que no havia guanyat el billet que sortegen en cada trajecte hem anat descendint fins trobar-nos amb.. camps i mes camps...i per fi l’aeroport. Quin oratge més trist que feia, els núvols eren grisos, el sol no es veia i corria un aire que no veges. Més tard he agafat la maleta i m’he adonat que el trajecte durava una hora més del que em pensava, he deduït que l’hora d’arribada es corresponia amb l’horari que porten a Londres (una hora menys) en total el viatge ha durat 2h i 30min i com hem eixit tard al mòbil tenia que eren les 14h 20min. Tot el món agafava troleys i com que “allà donde fueres...” m’apuntí al carro. Gràcies a les xiques d’informació em vaig dirigir amb seguretat (per fí!) cap a una part de l’aeroport sabent el que m’anava a trobar: el NATIONAL EXPRESS, un bus que per 8L em duria cap a Stratford i allí enllaçaria amb la línia de metro de London.

La dona que hi havia venent els bitllets no ha sabut en primera moment cap a on em dirigia donada la meua defectuosa anglesa pronunciació. Quina festa l’autobús!! Ens hem passat 50 minuts tots callats, deu ser que imposa la “seria” tradició anglesa. El cas es que com que no volia tornar a llegir-me el diari he estat mirant el paisatge per tal de no adormir-me. Tot eren camps o en el seu defecte gespa fins que arriba un moment en que comencen a aparèixer cases (les típiques angleses) i quan menys et dones compte ja et trobes en London. Tenia un poc de por de baixar l’autobús i no saber on estaria la parada de metro, però d’això res. Està tan ben pensat que l’autobús et para a 50 metres del underground i damunt l’estació de Stratford és bastant gran i no és subterrània.

Compre un single cap a Canning Town i em dirigisc cap al vagó de metro i em quede un poc sorprès per lo xicotets que semblen. Els vagons no són quadrats sinó que, llevat de la base clar, tenen una forma un poc ovalada. L’últim trajecte del dia em deixa en la parada de Canning Town d’on se suposa sabré perfectament arribar a la casa. Dic se suposa perquè no hi havia manera d’eixir del metro, jo mirava el mapa que m’havien fet i buscava i buscava les escales no-mecàniques que m’havia dibuixat el meu amic i que em conduïen cap a un enllaç amb una altra línia. Finaly, i desprès de tornar a posar a prova el meu anglès de la Ribera del Xúquer, m’expliquen (sempre amb les mínimes paraules; sembla ser que també els cobren les paraules que diuen) que per sortir havia de baixar primer cap a baix de tot i desprès pujar per unes escales no-mecàniques. Total que finalment trobe la sortida i camine cap a la casa seguint el mapa que m’havien fet.

Res era com m’havia imaginat llevat de les altures de les cases, que com que no són molt altes sempre et deixen vore el cel (encara que este estiga nuvolat). L’ambient no és molt festiu, per a ser les 17h (o les 16h encara no m’aclaria) no es veu molta gent pel carrer. En aquesta zona tots els comerços estan junts, no et trobes comerços pel carrer baix de les finques (car, no hi ha finques). Aci diuen: “els comerços en els comerços i les vivendes en les vivendes”, supose que tot London no serà igual. La zona residencial de la que m’havien parlat té un aire a suburbi, per alguna cosa és el 4rt barri més pobre de London (i mira que és gran London..).

La casa es troba en un carrer sense tancat i s’està molt molt tranquil, hi ha tota mena de cotxes aparcats per ací, es nota que ningú ha cuidat durant l’estiu el jardí de la casa. La casa és una mena d’adossat amb forma anglesa, no m’aclarisc molt amb les claus però finalment entre. Em trobe amb el living room, un poc buit doncs només trobe uns sofàs i una tauleta.. no hi ha TV !!!! (cara trista). “Hauré de fer feina” pense “i llegir alguna cosa en anglès”. Descarregue tot el que tinc i me’n vaig a comprar per si tanquen, trobe el Somerfield amb facilitat i faig una compra “estranya” ja que no sé ben bé què comprar ni estic acostumat a saber si és car o no. De moment he pillat algunes ofertes, tindré per a menjar fins al dilluns més o menys (la cocacola és caríssima 1.49£ la botella de 2litres).

Torne a casa i comprove que les palomes angleses són tan cabrones com les de València, m’ha pegat una cagà de color negre-morat. Menys mal que ha sigut a la mà. Una vegada en casa sope l’entrepà de pernilet i tomaca que portava d’Algemesí (açò si que està bo) i em prepare per a dormir. Estic tan cansat que demà no faré res.

Salut !